Si només has de canviar un hàbit fent la compra, que sigui aquest: mirar el preu per quilo o per litre en comptes del preu del paquet. És l'únic número amb què dos productes són comparables, i també l'únic que delata quan un producte ha pujat de preu sense canviar l'etiqueta. Gairebé totes les decisions que de debò estalvien diners es prenen amb aquesta dada.
Per què el preu del paquet no serveix per comparar
Perquè compara coses diferents. Dos pots de tomàquet fregit a 1,45 € i 1,60 € no diuen res si un porta 350 g i l'altre 500 g. El primer surt a 4,14 €/kg i el segon a 3,20 €/kg: el que semblava més car és un 23 % més barat.
Aquest tipus de comparació apareix a gairebé tots els lineals, i no sempre per casualitat: els formats existeixen en part perquè comparar sigui feinós.
On és aquest número
A l'etiqueta del lineal, gairebé sempre en lletra més petita que el preu gran, amb la forma «€/kg», «€/l» o «€/u». A la Unió Europea la normativa d'indicació de preus obliga a mostrar tant el preu de venda com el preu per unitat de mesura en els productes que es venen per pes o volum, precisament perquè el consumidor pugui comparar. A les botigues en línia sol ser sota el preu o a la fitxa del producte.
Al tiquet, en canvi, gairebé mai hi apareix: hi veuràs l'import cobrat i poca cosa més. Per això comparar preus a partir de tiquets guardats obliga a recalcular-ho a mà.
La reducció de mida encoberta
És la maniobra de mantenir el preu i abaixar el contingut. Un litre que passa a 900 ml, un paquet de 250 g que passa a 220 g, un rotlle amb menys fulls. El preu de l'envàs no es mou, així que a la lleixa no es nota i a la teva memòria tampoc.
En preu per unitat de mesura, en canvi, és impossible d'amagar: si el contingut baixa un 10 % al mateix preu, el preu per quilo puja un 11,1 %. Aquest és el número que cal vigilar. Senyals que ha passat: el paquet «redissenyat», la caixa que ara sembla més alta i estreta, o que el producte de sempre et duri menys sense que hagis canviat res.
Quatre paranys del preu per unitat
- El format gran no sempre surt més bé. És la intuïció de tothom i falla més del que sembla, sobretot en promocions sobre el format petit. Comprova-ho, no ho donis per fet.
- Compte amb la unitat de referència. Algunes categories s'indiquen per unitat i altres per pes escorregut. Comparar preu per quilo d'una conserva fent servir el pes net en comptes de l'escorregut infla artificialment la que porta més líquid.
- Concentrat contra llest per usar. Un detergent concentrat i un de normal no són comparables per litre; cal comparar per dosi o rentat.
- Barat per quilo però es malbarata. Si el format gran caduca abans que te l'acabis, el preu real és el que vas pagar dividit entre el que vas fer servir.
Com convertir-ho en decisions
- Tria els deu o quinze productes que més repeteixes. Aquí és on una diferència petita es multiplica per la freqüència i es converteix en diners de debò.
- Apunta el seu preu per unitat de mesura, no el del paquet.
- Compara'l entre les botigues on compres habitualment. En productes de marca és comparació directa: és literalment el mateix article, així que la diferència són diners que deixes sobre la taula sense rebre res a canvi.
- Revisa-ho cada pocs mesos. El que busques no és el preu d'avui, és el canvi: si alguna cosa puja per quilo sense pujar a l'etiqueta, ja saps què ha passat.
Fer-ho amb la calculadora al passadís és possible però pesat, i per això no dura. Grotally ho fa des del tiquet: normalitza cada línia a preu per unitat de mesura i compara el mateix producte entre botigues i al llarg del temps, perquè la decisió t'arribi feta. El context complet és a per què la teva compra puja més que l'IPC, i el mètode per desglossar la despesa a on se't van els diners al supermercat.